esmorça nadalenca

mas vale tarde que nunca...

els majors premis que tindre sempre

Després d'una carrera, tots tenim el nostre premi. I jo no tinc un altre que el major premi que de veres podria desitjar... algú en la meta esperant-me. Ja pot fer fred que calor, ploure que fer un sòl que partix les pedres, lluny que prop, dona igual... allí sempre estan esperant-me al els braços oberts per a donar-me la meua "copa" amb la major de les sonrises. Moltísimes gràcies.

i ahora una de carreritas...

tots els dies entrenant... cuidan-te i demés per a que el dia de la carrera t'adelante tot cristo... però es lo millor de les carreres. Vore tota la penya, el esforç, la gent que anima, el tio que acaba la carrera riguent-se, el tio que acaba la carrera mitg mort... en fi les carreres... Tots el runners vos mereixeu un aplaudiment... perque damunt paguem... doble esforç...

ESTAMOS DE VUELTA!!!!!!

No vaig a entrar en detalls, però estamos de vuelta... estamos que lo tiramos... a quien no le guste que no mire

Aquellos tiempos...

nunca volverán...