Però mira que ens ho passem bé. Cuant més ridícul fem... millor. Ara, que el menjar i la casalla no falte... Ja fa quasi un any d'aquesta debacle: musiqueta, torrà, ridícul, paella i trucaeta. La segona despedida de Raül va estar de lo més bé, i va servir per a que el nostre amic Stoyan descubrira la seua verdadera vocació: donant de semen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario