Després d'una carrera, tots tenim el nostre premi. I jo no tinc un altre que el major premi que de veres podria desitjar... algú en la meta esperant-me. Ja pot fer fred que calor, ploure que fer un sòl que partix les pedres, lluny que prop, dona igual... allí sempre estan esperant-me al els braços oberts per a donar-me la meua "copa" amb la major de les sonrises. Moltísimes gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario